dimarts, 7 d’octubre del 2008

El Cho Oyu diu NO al Repte

L’expedició El Repte, un 8.000 per l’Anoia, no ha pogut atacar el cim aquesta passada matinada.


Una forta tempesta de vent i neu, amb una caiguda de les temperatures a nivells extrems, ha obligat als tres membres de l’expedició que havien passat la nit al Camp 3 (7.500 metres) a girar cua i retornar cap el camp base.

Aquesta era la darrera oportunitat que tenien els expedicionaris per atacar el cim del Cho Oyu, a 8.201 metres, ja que divendres se’ls acaba el permís per poder pujar a la muntanya. Per tant, no hi ha temps suficient de baixar al camp base a recuperar forces, i tornar a intentar l’atac al cim uns dies després.

La sortida cap el cim estava prevista a les nou del vespre hora catalana, les dues de la matinada al Tibet, però les males condicions meteorològiques van obligar a l’Òscar Màrquez, David Rey i Josep Riba, a esperar que la tempesta s’aturés.

A dos quarts de quatre de la matinada a Catalunya, els expedicionaris comunicaven al camp base que renuniciaven a l’atac perquè quedar-se a aquella alçada i en plena tempesta començava a ser perillós, i per això, amb tota la prudència del món, decidien tornar al Camp Base.

27 comentaris:

Ferran Moron ha dit...

Hola, em sap molt greu, amics. La muntanya us ha guanyat la partida aquesta vegada. Però el més important ha estat el vostre esforç i que ara esteu tots bé i torneu a casa. Enhorabona!

Maribel ha dit...

Enhorabuena campeones!!!
Lo habeis hecho fenomenal, sois unos campeones de pies a cabeza.
Muchos abrazos para todos.

Anònim ha dit...

La muntanya us ha fet una mala jugada, però vosaltres heu sigut molt més llestos que ella i heu decidit girar cua i tornar cap al camp base, demostrant que a més de 7.000 metres teniu molt seny!

Per tant, només puc dir-vos FELICITATS!

Un petó ben fort

Jordi-Joan-Màrian ha dit...

ENHORABONA!!! i en majuscules... Ja sou uns campions!!! el més important de tot es tenir el cap prou clar per prendre decisions importanst i sens dubte aquesta ho es i molt. Felicitats, ens heu demostrat que sou capaços de tot i mes. Ara cap a casa que hi falta gent.

Per cert, el nebodet de l'Enric està enganxat al video de "Moltes gràcies a tots" i l'hem de veure unes 25 vegades al dia, je je je...

Una abraçada a tot i petons per l'Enric.

Anònim ha dit...

FELICITATS NOIS!!!!!!!!!!

Heu demostrat ser uns bons catalans tan en la rauxa com en el seny.

Per tots nosaltres, els que diariament hem seguit aquest bloc heu fet el CIM amb la vostra constancia tenacitat i sobretot prudencia.

Seguiu aixi i segur que aconseguireu tots els vostres reptes.

Avui no es una abraçada si no un PETO MOL FORT A TOTS.

Anònim ha dit...

animmmmmmmmmmmmmmmm

un altre cop sera!!!!!!!

Anònim ha dit...

Enhorabona, torneu tots a casa per agafar forces i tornar-hi.

Anònim ha dit...

molt bé Riba i companys!!
La muntanya és imprevisible i heu fet el que pensaveu que era el millor per tots.
Encara que no heu fet cim té molt de mèrit arribar a aquesta alçada.
Bueno Riba, la baiçada serà una mica més curta però aprofita el que puguis.
Una forta abraçada i ens veiem a l'estació aquesta temporada.
ahh!! Ja passem el parte.
VISIBILITAT MOLT DOLENT
RELLEU NUL
I VENT DUR.

Forçes per tots.

Mage i Donés.

Sergi Hernández ha dit...

ENHORABONA!!!! sou uns cracks!!!
El que heu aconseguit és molt gran!!!
Molt sabia la decisió que heu pres a 7.500 metres. Sabem que no ha estat fàcil, però heu demostrat tenir molt seny!! si senyors!!!
Ara cap al camp base a descansar!!! i cap casa, que ja tenim ganes d'abraçar-vos.

Com heu dit des del primer dia, EL REPTE ERA TORNAR TOTS A CASA!!!
El que heu aconseguit s'ha de celebrar!!!

Ens feu estar orgullosos de formar part de la vostra família!!! : )

MOLTS PETONS A TOTS!!! i bona tornada a casa!!!

Anònim ha dit...

A veure...

Des de Ràdio Igualada ens hem estat preparant, i a fons, per poder retransmetre l'atac al cim del Cho Oyu. Si el vostre repte no tenia precedents a la comarca, la retransmissió en directe tampoc tenia precedents en el món radiofònic a casa nostra. Així, que en el fons han estat dos reptes que no s'han pogut fer realitat. Mireu, A NOSALTRES NO ENS DEIXEU AIXÍ !!!!!! sense cim i sense programa !!!! Per tant, segons ha pogut saber Ràdio Igualada, en primícia, el Cho Oyu continuarà en el mateix lloc... sabeu que vol dir? Que des del moment que torneu sans i estalvis a casa, comença el Repte II, i ja us avanço que nosaltres hi volem ser !!!! Si tots aquests dies hem estat amb un estat de sobre-excitació brutal sense aconseguir el cim, imagineu-vos si l'arribeu a assolir... vaja, és com si els que ens hem quedat aquí també necessitessim un perdíode d'aclimatació i canalització d'emocions fortes. Ara ja estem preparats per la propera !!!! Ànim reptàires !!!! Això no ha de quedar aquí !!!!! Volem una altra expedició, d'aquí un any, dos o tres, però l'Himalaya que esperi que tornarem !!!

Una forta abraçada de l'equip de Ràdio Igualada, especialitzat, des de fa uns mesos, en el Cho Oyu:

Xavier Dàvila
Jordi Códol
Jordi Quintana

Anònim ha dit...

Hola expedicionaris!
Des d´Esparreguera us volem felicitar a tots per la gran fita que heu aconseguit. Aquesta aventura no consistia només en arribar al cim, heu lluitat i no us heu rendit en cap moment. Ens heu fet sentir com si nosaltres mateixos fossim en aquella expedició. Ens heu emocionat i em sembla que tots plegats hem disfrutat d´aquesta aventura vostra. Ara és moment de pensar en totes les coses bones que us endureu cap a casa, i de celebrar-ho quan torneu!
Felicitats!

PD: Oscar, ahora si! nos hemos ganado una buena comilona y esa subida a Montserrat que tenemos pendiente. Felicidades campeón! Estamos alucinados contigo!

Vero

Edu'x ha dit...

MOLTS ANIMS i ENHORABONA per tot l'esforç...sou uns MEGACRAKS!!!

Heu pres una sabia decició tot hi que segur que ha estat una decisio molt dificil...

...endavant!!!

Edu, Susana i Mariona

PD: Oscar estas fet un BOU!!!...

Anònim ha dit...

Felicitats per haver arribat tan amunt!

Anònim ha dit...

ARA ÉS HORA DE TORNAR A CASA


L’altre dia us escrivia des de una perspectiva apassionada, avui des de una perspectiva... diguem-ne mig adormida... gairebé tota la nit pendent de vosaltres, trucant a l’Ivan que també deu anar mig adormit, en fi, com deia aquell és el que te tenir amics. Malgrat això, en aquest moment especial que esteu vivint vull fer-vos arribar un bri d’alè en forma de paraules escrites.

El muntanyisme (entès com a sinònim de: excursionisme, alpinisme, himalaiaisme, escalada, etc.) és quelcom diferent d’un esport. Potser podríem dir que és una filosofia.

El valor dels que practiquem aquest esport resideix tant en la nostra capacitat tècnica com en la nostra autonomia alhora de prendre decisions. Saber que fer en cada moment és tant important com ser capaç de fer-ho.

Dic que el muntanyisme és quelcom diferent d’un esport convencional. D’entrada el terreny de joc: muntanyes de més de 8.000 metres. El que s’assoleix es deu tant a la pròpia voluntat com al treball ingent d’un equip. I les decisions són sempre col•lectives, consensuades. I una part molt important del que ara en diuen “tenir el cap ben moblat” per saber conviure molts dies plegats i en condicions extremes sense acabar amb un “mal rotllo” impressionant com els hi passa a alguns.

Seria un error considerar el muntanyisme com una pràctica esportiva qualsevol. Mai s’ha considerat com això, és una forma de relacionar-nos amb la natura, amb unes regles ètiques i un afany de superació personal.

El 12 de desembre passat, l’Enric, en un escrit entranyable, m’escrivia el següent: “Però t'has parat mai a pensar que és un dels pocs esports en el que no competeixes mai contra ningú, no tens ningú a qui guanyar, no tens que batre cap marca, ni quedar primer ni segon, ni tercer... no hi ha medalles ni trofeus quan després de fer cim ets de tornada a la vall. Nomes competeixes contra tu mateix, contra prendre en cada instant la decisió correcte, contra el teu cap que a vegades et diu "no continuïs, tira enrere que ja no pots més" i Tu tossut... muntanya amunt ! Ah! i no se't acudeixi mai competir contra la muntanya perquè perdràs segur! Bé, que t'haig d'explicar que no sàpigues? amb tants anys que fa que les trepitges. Però per a mi personalment, la satisfacció que em dona fer un cim o fer una retirada a temps i els amics que vas fent pel camí, és el que dona verdader sentit a aquesta activitat tant especial per nosaltres, plena de sensacions que compartim i tant difícils d'explicar.

Ara és hora de tornar a casa, amb la feina feta. Cal recordar que el primer objectiu era tornar tots a casa. Les muntanyes seguiran al seu lloc i seguirem tenint la capacitat de generar somnis que es converteixin en reptes, per que l’etiqueta de “reptaires” (com diu la Marisol al Blog, molt millor que “reptaris”)

I com que això és un Blog i no un diari digital, tallaré el “rotllo”. Ja ens veurem a la tornada i tindrem temps de parlar. De moment sols dir-vos que esteu molt a prop d’un bon sopar a Katmandú i d’unes bones cerveses. I pel damunt de tot, de tornar a abraçar a les persones estimades i el sopar del 15 d’octubre a casa vostra...

I parlant de les persones estimades, ja està bé de tant parlar de vosaltres, (que teniu molt de mèrit) però de les vostres parelles, fills/es, pares/mares, germans/es, etc. ningú se’n recorda, i elles i ells que tenen mèrit. Son els herois anònims de tota aventura. Us imagineu tot el que ha passat pels seus caps aquest mes i mig? Anònims amics i amigues “blocaires”, us demano un aplaudiment virtual en forma de comentaris per a les nostres “reptaires” del camp base endarrerit. Un petó i una braçada.

Josep Parés

Anònim ha dit...

Hola nois:
Ara sí que l'hem feta bona:
Iá hem veig de nou a les barraques
entremig de ( tapitas, bocatas i birres.)
Marina.

Anònim ha dit...

Soc jo de nou:
Corrent rumors, que l'Ivan está encarregant material d'alçada.
perque será ????????

Anònim ha dit...

Molts ànims!!! I enhorabona per l'esforç que ben segur heu demostrat!
Com deies en el teu escrit, Enric, el primer objectiu era tornar tots a casa.
Una abraçada.
Eva Osuna

Anònim ha dit...

Moltes felicitats!!
no tan sòls aconsegueixen l'objectiu els que fan cim si no també aquells que respecten les regles que imposa la muntanya, i tenen la saviesa d'anular-ho.
L'esforç i el temps dedicat no us pren ningú.

Bona tornada a casa

Ramon Pascual

Anònim ha dit...

Holaaaaaaa:
Com es fá per tindre tans fans ????
quan torneu a casa,tindreu que demanar al jefe uns diés més per poder llegir l'allau de misatges que iá al bloc.
Un petonàs a totsssssssss.

Iván ha dit...

Hola reptaris (yo sigo en la mia)!!

Despues de una noche de insomnio, nada mejor que una ducha y a la feina..., eso sí hoy la gente me dice, ostras Iván que buena cara haces y yo les tengo que contestar que es de lo orgulloso que me siento de formar parte de este "repte" y de haber compartido horas de montaña con un grupo de gente maravillosa.
No me cansare de repetiros que sois los mejores y que tengo unas ganas terribles de daros un abrazo y de bebernos esas birras que no os pude llevar a Nyalam....

La valia en la montaña se demuestra tanto haciendo cimas increibles como retirandose a tiempo cuando la cosa no pinta bien...y vosotros lo habeis demostrado con creces

Amino y os esperamos pronto!!

PD. Ostras Marina, me has pillado, ya tengo el mono de plumas apalabrado.... el repte II contará con uno más...

Anònim ha dit...

Molt bé Ivan !!!

Ja veig que també t'afegeixes a El Repte II. Bua, increïble!!! Esprem que tots arriben bé, i des d'aquí impulsem la plataforma per organitzar:

EL REPTE II

S'admeten sol.licituds !!!!!

Anònim ha dit...

Avui ja ho direm a la ràdio !!!! Estem tant malalts de Cho Oyu que en volem més, i tindrem paciència !!!

Endavant EL REPTE II

Xavi de la ràdio

Anònim ha dit...

SOU COLLONUTS !!!!!
L´EXPERIENCIA NO US LA TREU NINGU, PER TOTS SOU LA OSTIA!!!
AMUNT I UNA ALTRE VEGADA SERA.

PDTA:LA LINEA COM LA PORTEU?A ALGU LI DEU ANAT BE EL REGUIM!!!

SALVA-AMPARO-CARLOTA

Anònim ha dit...

Animos a todos los componentes de la expedición. Habeis hecho una auténtica machada, y recogido una experiencia que os servirá de aliciente para preparar la definitiva,... que esperamos sea pronto. Que tengais todos un buen final de expepdición.
Abrazos desde León y Madrid. Familia de Javier Rivas.

Anònim ha dit...

MOLTS ANIMS NOIS!!!

Nomès dir-vos que aquí estem tots molt orgullosos de vosaltres i que ha estat un plaer poder seguir de tant a prop la vostra experiència (que tb ha estat una mica la nostra).

ENHORABONA REPTAIRES!!
FINS BEN AVIAT!!

Jordi i Àfrica

Anònim ha dit...

Malgrat no haver pogut fer cim, estem molt orgullosos de tot l'esforç i l'empenta que heu mostrat en tot moment per intentar assolir aquest repte.
Sort en tenim del seny, que ens guia pels millors camins, i en el vostre cas, cap a casa amb els vostres, que us esperen amb els braços ben oberts!!!
Ànims, sóu collonuts!

Anònim ha dit...

Queremos daros las gracias a todo el equipo (Oscar, Luis, Toni, Jaime, David, Vento, Manu y Enric), porque en simbiosis perfecta, hemos aunado esfuerzos (materiales y personales) para poder estar enviando las crónicas en las que hemos ido contando nuestras historias diarias.
Isa y Nico
No olvidéis que tenéis una cita en Extremadura